02 Ona

Per a l'Ona Violoncel: Bruna Vernis Lletra, música, veu i guitarra: Jordi Tolosa Gravació, mescla i producció: mim Estudi de l'Esquirol Betel M. Daura Pep Vilaregut Soler Foto de portada: Magda Frigola (Miarons - agost de 2025) Obre els ulls a un nou dia i mira cap amunt. Busca dins dels meus ulls un silenci profund de retalls de vides que no hauràs conegut, quan les àvies dels avis dormint al bressol buscaven els ulls dels seus adults. Obre els ulls a aquest temps confús que t’ha acollit, i als racons que l’atzar t’ha fet sentir el teu niu, construït amb l’esforç de mans que ja no hi són i amb les que et nodriran si tens set o tens gana i t’abrigaran quan passis fred. La carn viva entre els dits de l’arada que els llaura les mans. La suor de jornades al sol per un grapat de blat. El repic de telers que marca el pas del temps, que ha conformat els pobles, els camps, les cingleres i els rius que sentiràs tan teus. Que cada brot de la primavera et floreixi entre els dits. Que a l’estiu el sol et fregui el ventre i t’acaroni el pit. Que a la tardor les fulles et siguin bressol. Que mai el fred de l’hivern no et congeli el cor. Ona, la vida et brilla a les pupil·les i els dits, tan menuda, adormida… Seràs filla de boscos, balmes i serrats. Faràs teves les terres que hauràs trepitjat. Amb els braços estesos obriràs els mars, compartint, solidària, el teu món amb aquelles i aquells que hi arribin més tard. Seràs llum al meu far envellit i cansat, aire fresc a una casa on ja es va fent tard. Arribes a un món vell que et vol semblar complet, però el refaràs de nou i la sang del teu cor el transformarà a cada batec. Ompliré de petons la distància que es creï amb els anys. Et guardaré secrets fugint dels que altres et guardaran. Sabré que sabré poc o res dels teus amants. Seré feliç sabent que la vida et pertany. Ona, la vida et brilla a les pupil·les i els dits, tan menuda, adormida, juguen amb el vent i dibuixen estrelles petites sobre un fil de boira que et fa de coixí i et gronxa fins al matí.