la sextina de les sextines

[vers 1] Gira amb precisió cada engranatge, el vers saltant com un pistó dins la rima torna com un ressort, el petit eco tancant l’eix perfecte d’un cercle batega constant dins el gran ritme i s’allibera, volant, cada paraula [vers 2] S’allibera i retorna girant la paraula que encaixa de nou dins el vers i es multiplica en ressonàncies de rima com si la màquina respirés en eco mentre tot gira tancat dins el cercle i no decau mai la pulsió del ritme [vers 3] No decau mai la pulsió del ritme que impulsa de nou cada paraula i la fa tornar al centre del cercle on es reconstrueix sencera com a vers i reverbera metàl·lica en eco com si el sistema es pensés en rima [vers 4] Com si el sistema es pensés en rima es recalibra constant dins el ritme i es desplega en vibració d’eco cada fragment mínim de paraula que troba el seu lloc exacte en el vers sense sortir mai del traçat del cercle [vers 5] Sense sortir mai del traçat del cercle la forma es tensa i es resol en rima mentre es reconeix a si mateixa en el vers i s’autoregula dins el ritme com si cada gir engendrés la paraula i la fes persistir més enllà de l’eco [vers 6] Més enllà de l’eco el sistema tanca dins el cercle i gairebé oblida que és paraula quan tot es resol dins la rima i continua bategant dins el ritme com una forma que es diu a si mateixa vers [tornada] El vers es dissol lentament dins la rima mentre el cercle es desvia un instant del ritme i ningú no respon del tot a la paraula