L'Esperança és un "Da Capo"

Inspirada en el llibre: "L' Anatomia de l'Esperança" de @torralbafrancesc (El filòsof, teòleg i professor universitari Francesc Torralba i Rosselló (Barcelona, 1967) ha guanyat el Premi Josep Pla 2026, atorgat per l'Editorial Destino, per aquest assaig) El llibre és una immersió lúcida en la força que ens manté dempeus quan tot sembla perdut. Aquest cançó en defineix la virtut de l'esperança, no com el sí d'una "necessitat", sinó d'un himne de força. Una condició necessària per afrontar el nihilisme i el cinisme de la societat actual. Per als filòsofs, l'esperança no és ingenuïtat ni il·lusió passiva, sinó una força activa que neix precisament de cara a la dificultat i al possible fracàs (Llatí spes → llatí vulgar sperare → català esperar + sufix -ança = esperança) Espero que us agradi. @sabonsa Lletra: "Dues veus em parlen dins, una em diu: plega, l'altra no pares. És el combat silenciós, però ara jo decideixo quin cant escolto. ESPERANÇA! No és una emoció que ve i se'n va, és una aposta, és una aposta! Quan la por em vol tombar, aixeco el puny i dic: ENCARA! ESPERANÇA! Crit que neix del fons de la nit! ESPERANÇA! Virtut fràgil però infinita! No et promet la lluna, et dóna FORÇA! No és un cant ingenu, és un MALGRAT TOT que creix! ESPERANÇA! Que et sosté dret! ESPERANÇA! ESPERANÇA! VINE AMB MI! Quan la dama fúnebre em truca a la porta, no li obro, li canto a la cara! Cal reconstruir horitzons, obrir nous camins, i ara comença la dansa! ESPERANÇA! No espero asseguda que arribi el demà, m'aixeco i vaig a cercar-lo! El compromís no és un somni, és l'encarnació, és el que em fa DEMPEUS! ESPERANÇA! Crit que neix del fons de la nit! ESPERANÇA! Virtut fràgil però infinita! No et promet la lluna, et dóna FORÇA! No és un cant ingenu, és un MALGRAT TOT que creix! ESPERANÇA! Que et sosté dret! ESPERANÇA! ESPERANÇA! VINE AMB MI! Hi ha una veu que diu: NO HI HA RES A FER! Però una altra respon: TOT ÉS POSSIBLE ENCARA! I aquest combat silenciós, aquest combat... ÉS L'ANATOMIA! L'ANATOMIA DE L'ESPERANÇA! Solo de veu i violí modulant No em rendeixo perquè sé que el dolor no té l'última paraula. No em rendeixo perquè cada petjada és un Da Capo, un tornar a començar. L'esperança no és un somni, és una aposta que faig cada dia, és obrir els braços quan tot em diu que tanqui els punys. És la força que no ve de fora, ve de dins, és la certesa que no estic sola, que som molts, que cada malgrat tot és una llavor, que cada encara és un crit de guerra. PERQUÈ L'ESPERANÇA... ÉS UN DA CAPO! ESPERANÇA! No és individual! És CORAL! ESPERANÇA! És una xarxa de mans que es tenen! És l'audàcia de dir ENCARA quan tot diu "mai més"! ESPERANÇA! Que et sosté dret! ESPERANÇA! Que et fa seguir! ESPERANÇA! ESPERANÇA! ESPERANÇA! Coda Dues veus em parlen dins, però ara ja ho sé: l'esperança és un Da Capo, un tornar a començar. És la fuga que no acaba! És el tema que retorna! És l'anatomia d'un COMENÇAR una vegada més! DA CAPO! DA CAPO! DA CAPO! ESPERANÇA! ESPERANÇA! ESPERANÇA!"