XIX

Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic, industrial o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa:observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. Una figura camina encorbada i molt deixada cap al precipici. Un penya-segat alt com l’abisme d’un buit. On es senten els trons de les ones de l’erosió en el mur de la incertesa. Es pregunta: “Per què?” Cada decisió, cada elecció, cada acte futur, per molt ximple que parega, es convertix en un infern que crema el seu cos, el seu cor, la seua ànima. Per què? Les coses senzilles es veuen tan llunyanes, tan inaccessibles? Cada pas l’apropa cap a un destí desconegut. De colp, es deté: un pas més… i el buit. Per què ha de pensar en bucle? Per què els pensaments es repetixen? Per què sovint es queda en blanc i deixa de pensar, encisat pel no-res? És igual com comença: la sensació es repetix. L’estrés accelera el cor, en l’estómac, uns cucs devoren les parets dels budells. La respiració es torna dificultosa, massa ràpida, massa lenta, descompassada. A voltes, no vols despertar mai. Desganat, no et refies del món. Una societat cada vegada més irreal, distòpica. Molta gent… i molta soledat. Ansietat, depressió, fluctuant en una equació perjudicial, pesada com una llosa i contagiosa a més no poder. Sols cal veure els mitjans de comunicació: quin circ! La persona estira els braços en forma de creu, amb els ulls tancats intenta respirar. Obri els ulls lentament i albira una platja, una barca i unes escales de pedra que la duen allí. Davant, un horitzó inacabable. Sota, el buit més negre. A un costat, una via escarpada, dura com la veritat. La barca i la platja, calma en aparença. Almenys, un tros de pau, un respir, un oasi. Caldrà trencar esta immobilitat. Esgotat de tornar-li la mirada a l’abisme, has d’eixir —amb ajuda o sense. Baixes un graó i et quedes mirant allò que t’envolta, investigant si pots trobar un bri de seguretat en este paratge tant bell com perillós. La platja atreu amb força. Primer pas per enfrontar les pors.