IX

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida, convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa: observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/page/4/ S’obri l’entrada la carpa de bat a a bat, el mestre de cerimonieres és una màquina amb l’àudio a tot volum. Crida consignes de felicitat: viatges per tot arreu del món, cremes que et fan més jove, per un mòdic preu, el millor al millor preu, si no pots pagar, pots endeutar-te, sempre amb un somriure a la cara. A dins, una passarel·la de dones lluïxen vestits foscos amb la cara tapada amb un vel, a voltes dubtes si s’oculten o no volen veure’s en l’espill. Homes musculosos amb el cap obert i exhibint un cervell no més gran que un cigró. Hi ha gent practicant sexe, però, no hi ha sensualitat, tampoc erotisme. Tot explícit i com més ho siga més et miren orgullosos, són models que substituïxen a la sexualitat. Mestres de l’engany de la carn. La joventut que hi treballa és instruïda per personatges de cristall, es trenquen si la xicalla fa preguntes compromeses. Apareixen polítics i amb ells promeses de paper mullat. Les feres grunyen mostrant el seu perill, així i tot, els domadors fan més por amb un llarg fuet a la mà. Herois que agafen el sol, submergint la Terra en l’obscuritat, qui som nosaltres davant dels déus. Altres que ocults a la nit, en delecten amb drogues de tota mena, totes són sanes, totes dolentes, tota una quimera. Altars plens de gentola demanant el vot perquè tries de quina manera vols ser enganyat, com vols ser esclavitzat. És el circ del cinisme, de la guerra televisada, del lligam del sentimentalisme, de la por, de la desorganització obrera, de la peresa de fer vaga, de demanar drets amb el permís de perdre’ls. De veure gent morir buscant un món millor i gent que mor perquè ja hi viu i no està ubicada en ell. Vinga!! Gaudim de l’espectacle, perquè a pesar de tot, açò, no és la vida.