XII

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida, convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa: observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ El futur és la incertesa, ningú és conscient del seu present. Quan et fas major els dies són un regal del qual no cal ni s’ha de fugir. La llum del temps dansa lenta, en cada pas s’amaga un vent. Les hores passen com l’aigua clara, i el record esdevé corrent. Un aiguabarreig de líquids, diferents densitats, diversos inferns, baix de tota la capa de brutícia s’amaga la llum que taca de claror el que no mostrem. I enmig del caos, naix l’esperança, un crit silenciós al fons del cor. Amb cada ombra que el destí ens llança, trobem la força per trencar el dolor. Un dol que no oculta la seua olor. Un perfum criat pels anys, un aroma fet de mort i renaixement, un crit que intenten ofegar, però, igual se sent. En el silenci, l’eco persistix, com un riu que no pot ser parat. Les veus del passat no moren, són com flames que es neguen a apagar. Ara, ningú escolta, ara ningú observa, la desídia tot ho impregna, prompte, els cors se sentiran bategar, si és que no volen sotmetre’s al mort que està penjat. Però encara queden somnis en l’aire, flotant com estels perduts en la nit. Els que gosen mirar amunt troben vida, enmig de la foscor, un raig d’infinit.