XIII

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ Voldria vomitar eixa carn que vaig devorar quan ens coneguérem. És tan difícil mastegar els errors després de perdre les dents amb un colp sec. Ja no distingisc ni reconec els sentiments dels quals vaig quedar encegat; la llum és tènue, vaig forçar la màquina dels desitjos. Mai te n’adonares, no em veies; feies veure que estava allí, al teu costat. Em va costar adonar-me’n, encisat per la bellesa d’aquell vestit que he vist tantes voltes, sempre tallat del mateix patró. Em vaig engalanar per veure’t riure, perquè no plorares, perquè oblidares els records que no et deixaven dormir. Va ser tan fals tot, tan fàcil acomodar-me entre els braços de la mentida, que vaig caure en un mar d’abraços gelats. Qui era jo? Davant teu, ningú, i t’oferia el misteri, un motiu per a viure. Qui eres tu? Voldria pensar que allò pel que valia la pena morir, però em vaig deixar assassinar perquè no et culpares de la meua mort.