XI

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida, convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa: observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ Cap dels presents era conscient que l’hora de l’enfrontament arribaria. Almenys, per part dels esclaus-soldats dels amos acostumats a xicotetes revoltes, sufocant manifestacions estèrils. Però, la mancança d’aliment, de treball decent, de tindre un sostre digne, de poder viure, és com còctel Molotov que s’acaba d’encendre. Es llença o et crema. Un punt de no retorn. Els esclaus ara són rebels. En el seu interior dos colors Inunden el cos i es mesclen al cor. Negre, com la incertesa de la nit, de què passarà després, dels paradigmes que ens proporciona el destí, el qual no existix, dels enamorats es refugien amb la discreció de la foscor. I de roig, com la sang que mou les idees, la cega passió que s’ha de controlar. Dos bàndols enfrontats: per una banda, aquelles persones que volen viure amb respecte i respectant. Per l’altre, els gossos guardians vivint una vida l’estricta comoditat jeràrquica. Deixaran la seua part de bèsties per mossegar la mà que els dona menjar? L’autogestió, l’amor propi, de fer-se càrrec d’u mateixa. Em faig una pregunta: Serem capaços de deixar que guanye la compassió? Una pregunta que en seran dos: almenys deixarem que guanye una vegada? Dos bàndols enfrontat uns no volen ser esclaus, altres que ni s’ho han plantejat el dilema.