Escenes IV

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida, convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa: observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ Sonen fanfàrries a tot volum donant pas a marxes militars, enrere queda la intensitat de les òperes de Wagner, els sentiments dels rèquiems de Mozart o les tendres simfonies de Beethoven. En l’interior in crescendo sona Carmina Burana “O Fortuna” i al seu ritme el cor batega. Elegir entre esclaus i gladiadors, perquè, has de triar el teu paper; lluitar o viure carregant la derrota als muscles. Encara no està dit tot en el circ de les alegries adormides, dels cors bruts, dels xiquets perduts, del maquillatge que no dissimula. Et decidixes, les opcions són poques. La més còmoda no exempta de perill és quedar-se en permanent paràlisi. Com a arma el sacrifici i la sang. Obert les vint-i-quatre hores, el coliseu mai tanca portes, avorrir-te no és opció i molt menys saber avorrir-te, l’objectiu és no pensar. El circ dona cabuda a mil mals i a mil béns també. En el coliseu no hi falta de res. Pintures de guerra et prepares per a una lluita de desgast. Anaves amb la màscara posada, per identificar-te, per sentir-te únic entre milions, tot un món. Hi ha qui sense màscara no es veu, sempre ocult, a plena llum del dia. L’enemic és el mateix que et ven: llibertat. Et dobla en grandària, és implacable, cruel, no fa distincions i pot atacar a destre i sinistre. Et faran perdre l’esperança, també les forces, l’ànim, les ganes de continuar… No t’ho penses més, prepara’t per a fer el pas, la integritat, tan xicoteta com s’ha quedat és prou espurna, per a encendre el foc de la voluntat. No bades, aixeca el cap, demana ajuda si cal, recorda: les ànimes solitàries no estan soles. Dansen al ritme del boléro de Ravel.