Mare

Poema musicat amb veu per IA: Mare Passar de ser llavor a fruit carnal. El naixement. Experiència que no es pot esprémer en plenitud. No hi ha records. Fronteres definides per la matriu de la sagrada progenitora. Una existència assossegada, confortable. Resguardats dins de la foscor. Finit; extens univers. Imaginar l’interior de la mare: el confortable líquid amniòtic protegint-nos com a única llum el cordó umbilical. Nou mesos de sacrifici i per nou mesos va ser la nostra llar. La llar mare… La seua lluita constant, el seu afecte, construí un lligam fort. Fonaments bàsics que ens abrigallen de les inclemències de la vida. És bell i dolorós. Un nou ésser forçat a exiliar-se del ventre de la mare. Imaginar… La seua cara desencaixada; renovant les forces a cada alé. El ritual meravellós del part, acte primari, primitiu, brutal. El paritori s’omplí de plors. Ambdós, mare i nounat, es volen conéixer. Es miren. Aleshores, un llenguatge arcaic, una comunicació secreta, sense sons ni gestos, comença a fluir de l’interior. Mare i nounat se sincronitzen: Fill, soc ta mare. Mare, soc el teu fill. Amb un bes responen a la tortura per a la qual les sotmetem. Només una mare perdona un fill que la fa plorar, amb les seues llàgrimes relliscant sobre la nostra pell, ens impregnem per sempre amb el seu perfum de mare. Mare: per tu existisc, per tu visc.