Sóc un Bosc

Cançó inspirada en la frase: "sóc un bosc, i una nit d'arbres foscos: però el qui no tem la meva foscor, trobarà bancs plens de roses sota els meus xiprers". - de Friedrich Nietzsche. Lletra: "Vine. No et pregunto si tens por. Tothom la té. Sóc el camí que no té nom, el silenci que fa soroll, la branca trencada al costat del rastre que mai has trobat. Sóc l'eco sense fi, l'instant que et demana: qui ets tu? No vinc a oferir-te llum — vinc a mostrar-te que hi ets tu. Sóc un bosc, sóc la nit dels arbres foscos, sóc el por que et fa quedar-te quiet. Però qui avança sense girar l'esquena trobarà roses on pensava que no hi havia res. Sóc un bosc — no sóc el teu enemic: sóc el mirall que et mostra el que amagues en tu mateix. Has après a viure de llum prestada, de certeses fetes de por, de déus que cauen quan ningú els mira i de veritats sense color. Però el xiprer no enganya mai: viu dret al límit de la mort, i sota seu, la terra guarda el que el covard no vol tocar. Sóc un bosc, sóc la nit dels arbres foscos, sóc el por que et fa quedar-te quiet. Però qui avança sense girar l'esquena trobarà roses on pensava que no hi havia res. Sóc un bosc — no sóc el teu enemic: sóc el mirall que et mostra el que amagues en tu mateix. No et demano que siguis valent. Et demano que siguis honest. La por no és el contrari del coratge — és la porta per on passa el que ets. Cau, si has de caure. Però cau endavant. El fons del bosc és fosc perquè la llum hi val molt més. Sóc un bosc, sóc la nit dels arbres foscos, sóc el por que et fa quedar-te quiet. Però qui avança sense girar l'esquena trobarà roses on pensava que no hi havia res. Sóc un bosc — i ara que m'has travessat, ja no ets el mateix que era quan has entrat. Ja ho saps. El bosc sempre ha estat dins teu. Les roses, també".