XV

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ Pensar que l’estat alterat de l’enamorament ja no pot afectar ni ferir cap cor, sobretot els cosits en retalls d’altres ferides. Observar el cor que degoteja, sempre hi ha una escletxa, d’on s’escapa el líquid vital: riuet que es forma gota a gota i dilueix la il·lusió de temps passats, temps de joventut, d’energia furiosa. Però no. Aquest alterament va més enllà del fet físic. Les nostres mirades, furtives i tendres, són com les dels més menuts. Costa ballar, el cos, erosionat pel temps, m’impedix deixar-me endur, volar, expandir-me en l’univers que hi ha entre els dos. Però la passió, aquesta, pot més que nosaltres. Ens apropa. Un somriure es dibuixa al rostre, l’ardor crema la llenya guardada tant de temps. Ens donem la mà, les nostres olors es confonen: tu a rosa fresca, jo a clavell. Ens abracem, ajuntem els cossos, em rodeges el coll, jo t’agafe la cintura. I la dansa comença, aquesta sí que ens fa volar, oblidar els mals, somiar de nou. Les nostres mirades es troben, cara a cara. Allò que no podem dir, ho segellem amb un bes. El bes que signa l’atracció: salvatge i suau.