Escenes III

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida, convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa: observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ Estàs flotant en l’aigua, el líquid element es balanceja al voltant, banyant-te els peus, les mans, els braços, banyant el cos, acaronant-te el rostre per a tot seguit retirar-se; et sosté com ho fa una simple rama que el riu porta a la mar. El cel és blau, els núvols dansen damunt la línia de l’horitzó, un ball sinuós els diluïx, fent-los desapareix. Però, sempre tornen… Tu també eres horitzó la postura, et delata. El sol et fa sentir la calor, no ho fa amb força, t’acarona com ho fa a l’hivern quan el busques. La temperatura fluctua entre primaveres i estius. No penses, però, sents. La ment somia. El desplaçament d’àtoms entre diferents parts de la ment té el mateix efecte que la droga verda. No estàs lluny de la platja i encara no és hora d’endinsar-te cap a la mare creadora de vida. Amb calma, saps que fas peus, les ones et tracten com un pes mort, sures, nirvana regenerador. Cant de sirenes intenten despertar-te d’un estat somniòtic. Obris els ulls per col·lisionar amb una mirada que t’engul, t’atrau com el cel, un cel tan blau com un oceà. Són els ulls que estan darrere de tot, és el blau més bell que mai has vist. Aleshores ho entens: hi ha regals que no et pertanyen, així i tot, són teus. Flotes a l’aigua, s’apaga l’incendi i el fum que t’ofegava, foc que et cremava les entranyes, et fonia el cor deixant un buit que tard o prompte s’hauria d’omplir, i, ho fa; de blau cel, un blau com mai havies vist.