Escenes VII

ESCENES no és només una col·lecció de cançons. És un recorregut per fragments de vida, convertits en so. Cada peça naix d’un poema, d’un instant, d’una esquerda. Acústic, grunge, electrònic o hip-hop… el gènere canvia, però la mirada és la mateixa: observar, sentir i transformar. ESCENES és un lloc on la paraula es fa música i la música es queda a viure dins. https://apostoldeicida.wordpress.com/ La processó de psicòpates sedentaris assenyalen amb el dit, tot allò que els molesta, dit; tacat de la sang dels nòmades de l’antiguitat. L’especulació del preu de la carn es fa en una subhasta que falseja les propietats d’un verí mortal. Tot es mou per a tornar al seu lloc i la natura perdona, però, recorda les males accions de per vida. Als amos dels conceptes desvirtuats els has de baixar del seu pedestal amb l’energia desencadenada d’un esperit lliure. Si et miren amb ràbia i odi els tornes la mirada amb foc infernal, desmembrant els seus cossos fets amb trossos d’innocents que han sigut mutilats. No t’acovardisques, és el que volen: Minar-te el coratge, el valor, l’afany. L’anhel de veure, de sentir com t’envolta, la simple visió de la vall de les ànimes errants, de contemplar l’alegria dels menuts, la fràgil tendresa dels més majors, escalfa, aviva, revifa, la descomunal força a l’interior d’un cos delicat i una voluntat d’acer. Eres capaç de desintegrar, descompondre en àtoms l’essència contaminada, guia el cos en direcció a la gran vall, on t’espera la perfecció d’una pau que es mou, i que mou mons, que; crea universos. A pesar dels atacs continus dels hereus de l’orde el radiant sol que banya la vall no perd la força, tot i que els núvols el tapen i descarreguen plors beneint la terra amb la gràcia, malgrat que la nit arrape el cel i s’emporte la llum a un lloc ocult, els colors, tornen a il·luminar la gran vall. Sols has de saber escollir la bona llavor, arrimar-te a l’arbre que t’ajude a resguardar-te de les inclemències, assaborir l’aroma de les flors i guardar-lo a la memòria fins a la mort. Gaudir el plaer, l’honor de no defallir, perquè, la vall ens espera com l’amant espera la seua parella. El llac d’aigua dolça reompli els llagrimals que s’havien buidat de tant d’ús. L’escenari t’aclapara els sentits amb el seu aiguabarreig de colors. El verd es respira com l’aire pur que alimentava els pulmons dels nostres avantpassats, les flors juguen amb els colors escampant-los a tot arreu. La verda vall, paradís inspirador que voreja el gran llac d’aigua dolça i forma un camí, encaminat a la platja de les posidònies, escortat per les serralades dels gegants, on sents l’alé del vent, escoltes la respiració de la terra, el soroll dels pètals quan s’obrin de bon matí. El llac, encarregat d’alimentar la llar, perquè hem d’explorar, de millorar, de sumar, som exploradors i la mar, l’oceà, ens esperen a l’altra banda dels cims per mostrar-nos els seus misteris. La llar acollidora ens espenta a buscar els nostres destins. … I deixes una part del cor, soterrat en les terres dels arcans, els límits s’han de superar com també tindre en compte per gravar-nos a foc el nostre origen. D’on venim i tot allò que som ara, en present.